La setmana passada vaig llegir al suplement cultura’s de la vanguardia un reportatge on parlava, almenys sense fer de premsa “groga” com en anteriors reportatges, del que ha succeït amb unes fotografies que publiciten la costa brava però que no són de la costa brava. El reportatge deia que les fotos de la discòrdia projecten un estat d’ànim i que fins aquí era correcte, però que la costa brava -segons Jordi Balló, l’articulista- no sap si només és agresta però posa bastant en dubte el sentit de paisatge planer que traspuen les fotografies dels anuncis de la polèmica. Caldria dir també al senyor Balló que aquesta aproximació idealitzadora -que fins cert punt està molt bé- és una “realitat construïda a força de molt tòpics”, ja que qui passeja pel golf de Roses, per Palamós, Platja d’Aro -on vaig passar els estius d’infant i on només veia platges llarguíssimes i gratacels descomunals i que feien por i ombra–, Lloret o Blanes percep que la costa brava no només és brava, també és planera i d’horitzons eterns. És una combinació entre ambdues coses però que un nom etiqueta, com tot a la vida, on ho tendim a etiquetar per mitjanament entendre-ho.
El cert és que ultra aquest fet de vendre un producte amb unes imatges similars d’un altre lloc -relliscada entre cometes, per què es vol vendre un concepte que seria rodó si anès acompanyat d’unes fotografies que il·lustren el lloc “real”, però si no s’han posat, no vol dir que no existeixin realment i no vol dir que no facin la seva feina–, com deia, el que de veritat decepciona és percebre com un diari, teòricament “objectiu” i que exerceix el dret a la informació de manera “democràtica”, només ho practica per pressionar i cercar fons desmesurats per les seves arques i, de retruc, perjudica tota una tasca important de col·lectiu i de marca catalana, sens dubte, no deixa de ser decebedor. Potser és que al senyor Godó i al seu grup se’ls enfot Catalunya -Pujol ja els va fer un boicot fa anys, cal apel·lar de tant en tant a la memòria. Així doncs, tenim un grup que treballa a Catalunya i que només treballa pel seu profit maquillant el contrari?
A més, per acabar-ho d’adobar, més “divertit” és veure avui mateix -23 de març-, com la Vanguardia enceta una campanya per recollir la fotografia idíl.lica de la costa brava sota el títol de “I tu, com veus la costa brava?” No sé si després del merder que han ajudat a provocar tenen un atac de cinisme aclaparador i, ara, volen restituir la imatge de la costa brava. Tampoc crec que l’hagin tocat gaire el prestigi -que un bon escriptor i amic de Madrid em va dir que és de les marques més consolidades, ell sorneguerament em va dir, “encara s’ha de publicitar més?”– ja que la marca és prou sòlida i les notícies i les polèmiques per la sobreinformació actual desapareixen a la mateixa velocitat que en neixen unes altres. L’únic que no desapareix és la paraula, malauradament, de moda: crisi.
peu de foto: dona davant del mar. costa brava. platja de castell – palamós. març 2009. un horitzó etern que ens interrogava per bé o per malament però ens reqüestiona el sentit de l’ésser davant l’existència.
