Després de veure al Canal 33, a unes hores intempestives, un documental sobre la carrera i personalitat de Pau Riba, vaig quedar gratament sorprès sobre la vigència d’aquest homenot, quasi planià. Em va venir a la memòria el pes del seu avi, Carles Riba, un poeta que va esdevenir un emblema per la cultura del nostre país. Evidentment, Pau Riba, per allunyar-se, per assassinar freudianament aquesta presència constant, va haver d’anar –fent veure que trencava la tradició– cap a uns camins d’experimentació que no existien a Catalunya. De fet, el que va fer és treure la pols a un enquilosament de la cultura catalana. Va ser un documental “educatiu”, almenys per la gent de la meva generació –30 anys– on es va palesar el geni d’un geniut genial que ha destacat per tot menys pels seus dots d’educador cap a la seva prole, molta de la qual dedicada també a l’art de la música.
-
« Inici
-
Categories
-
Arxius
