absències! artistes d’insomni! artistes de drama profund que s’enfronten vers un univers verge ple d’energia. autistes que cerquen constantment l’essencial davant de murs d’incomprensió i banalitat latent. homos que caminem vers la singularitat, cap a la superació de l’espècie gràcies a la tècnica. tècnica en forma de coneixement, també en forma d’un pinzell bisturí que esgrimeix a la realitat de l’art un tall ferotge, mentre el blanc de plom impolut de la pintura s’esclivella. un tall metafòric que fa sagnar la creativitat i que  provoca que el menys esdevingui més. menys, menys per arribar a emplenar de veritat l’espai multidimensional. menys que és presència, com a la música de john cage. silencis rotilants que es combinen amb grafismes de paret de nen pueril, que només algun nen gran assoleix reexpressar. nen gran amb consciència. carbonell anhela construir els somnis d’alícia en el país de les meravelles. ha traspassat el seu espill, ple de pors, dubtes i incerteses per poder-lo redefinir. la pintura crida, es fa pintura de presència, de negres universals i rojos ancestrals, anarquistes, tots ells frapants. ja fa temps que el pintor ha perdut per les butxaques les mesquineses del sucre de l’esterilitat, d’allò visualment complaent. neixen les formes orgàniques del micro per fer-se en macro i confabular-se per extreure arrels. no puc entendre el macro sense el micro. mentrestant, penso que somnio mirant teles i més teles, però estic despert. malgrat que és quan dormo que hi veig clar. carbonell ja m’ha dit amb imatges que els somnis produien monstres. i jo dic d’ell amb raó: qui potes capere capiat.

ricard planas camps

l’exposició es podrà veure fins al desembre a la sala d’exposicions Caixa Catalunya a Alcoi. Més informació www.xavicarbonell.com