Estiu, agost, església de Cadaqués, gent de negre, turistes entrant i sortint d’aquest espai on s’allotja un retaula màgic, barroc i màgic. Era l’enterrament de Lanfranco Bombelli, artista, arquitecte i galerista català d’adopció que va néixer a itàlia, a milà. Gràcies a ell, a Catalunya i arreu de la península, vam poder veure per primera vegada obres de Richard Hamilton, Max Bill, Marcel Duchamp o Man Ray. També vam poder veure obres d’artistes tan emblemàtics de la galeria com Arranz-Bravo, Antoni Muntadas, Ràfols Casamada… Un home sens dubte sensacional, particular com tots, i que va ser un dels fundadors de la fira ARCO i va col·laborar amb la galeria Eude i en la darrera època amb la Fira Inart i la revista bonart. La seva galeria té relleu des de fa un parell d’anys, a càrrec d’Huc Malla, i em penso que a Bombelli li hauria agradat aquesta continuïtat.
