En Jordi i en Marc Valls són els The Valls Brothers, un duet que fan, com ells diuen Art Vandalic. En Jordi el conec perquè a banda de ser un gran col·leccionista de l’obra d’en Marc Aleu, té un grup de música experimental prou surrealista com és Vagina Dentata. Ara els Valls Brothers ja han començat amb prou bon peu en el món de l’art aconseguint que la seva primera intervenció fos censurada, una manera de fer soroll i atreure la mirada.
L’últim Valls. Mathew Tree
Havia volgut conèixer el Jordi Valls des que vaig llegir, fa temps, un reportatge a ‘Ajoblanco’ sobre aquesta figura cabdal de l’escena underground anglès. Quan, per fi, vam poder coincidir, tot just havia acabat de tornar definitivament a Catalunya i em va assegurar que, en comparació amb Londres, Barcelona li semblava molt conservadora. Barcelona, aquesta ciutat tan moderna i cosmopolita i xuli i cool? Esmaperdut, estava, fins que vaig recordar que el Jordi provenia del món vehement i insubornable de l’antiart britànic, un món acostumat a etzibar un fuck off perpetu a les postures afectades de molts dels promotors culturals del país. Un món que havia produït Psychic Youth -l’antisecta notòria de Genesis P. Orridge- i les actuacions enfurismades dels anarcopunks Crass i el grup de no-música Vagina Dentata Organ, fundat pel mateix Jordi. Com si volguessin posar Barcelona a prova, el mes d’abril passat aquest i el seu germà Marc van muntar una exposició a l’Espai Eart, Torrijos, 68 (que incloïa l’efígie d’un bisbe penjat i un crucifix fet de rotllos de paper higiènic). A l’últim moment, els de la galeria es van fer enrere i els germans Valls no han pogut trobar cap altre expositor. A Londres no ha passat res semblant des del 1967, quan un galerista es va negar a penjar uns quadres considerats grollers de Kenneth Halliwell, l’amant del dramaturg Joe Orton, el qual va protestar: “Aquest marxant té por de la vida mateixa”. Si hem de jutjar pel cas Valls, el món artístic barceloní n’és ple, de gent així d’acoquinada. I conservadora, sí senyor.
Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 24. Divendres, 23 de maig del 2008
