Philip Roth, com Jerome David Salinger, Franz Kafka, Charles Bukoswky, Víctor Hugo, Hanif Kureishi, Miquel Bauçà són alguns dels meus autors predilectes, de referència, que llegeixo i rellegeixo. La seva ploma és un cop de puny als budells. És com la pintura dels “bons” expressionistes i expressionistes abstractes (grosz, dix, bartolí, motherwell, nolde, auerbach, jorn, de kooning, pollock, barceló, millares, tàpies). Roth, en una recent entrevista, comentava que “en 20 anys, la lectura només serà un hobby minoritari”. Una sentència prou ferma que fa reflexionar.