Veure com un artista del teatre i de la “comicitat” es posa a fer política per sacsejar les (in)consciències, no pot deixar ningú indiferent. El documental que vaig veure, no fa més de dues setmanes, posa de manifest la joventut d’un homenot admirable, que lluita per ideals quasi de la primera il·lustració. Itàlia té una corrupció política sense precedents; els altres països no es queden a la cua, però un xic menys. Dario Fo és un intel·lectual (premi nobel) que torna a sortir de la caverna per posar-ho de manifest, que no s’amaga. Encara recordo quan vaig llegir “Mort accidental d’un anarquista”. Una obra sublim que val la pena rellegir. Necessitem idealistes que toquin de peus a terra, que tinguin ideals i lluitin per ells. Endavant Dario, la teva revolució és perpetua, col·lectiva i higiènica.

Més informació a la web Insurgente

p.d. per cert! sembla que el nou Dario Fo italià és Beppe Grillo, que lidera un moviment que ja ha aconseguit mobilitzar, a través del V-day (de vendetta – vergonya- i de vaffanculo -a prendre pel sac-), més de dos milions i mig de persones per denunciar el servilisme de la premsa i la financiació als mitjans de comunicació, la majoria dels quals controlats per Berlusconi. Grillo comenta “Els mitjans de comunicació no són més que oficines de màrqueting dels grans grups de poder, des dels bancs fins als polítics.” Una altra perla d’acte agitador polític és: “No pot haver-hi democràcia si algú controla 3 televisions i 20 diaris”.