Cansament de la fotografia social

Sembla que tothom estigui sensibilitzat extraordinàriament amb la fotografia social, que el fotoperiodisme –la matriu d’aquesta disciplina–, hagi capitalitzat la consciència d’organitzacions de tota mena que, tot sovint, es volen maquillar la seva consciència base d’invertir en aquesta tendència en la qual l’art “compromès” no para d’influir-se de sociologia. I això està molt bé però sovint tot és epidermis i només tenim a les parets de les exposicions, epidermis, epidermis i més epidermis. I quan no mirem aquestes imatges ens posen davant els nassos, la barbie, els “culebrons” i, això sí, anuncis a dogo, tot i que cal dir que n’hi ha d’excepcionals.