La muntanya màgica és una novel·la de Thomas Mann però també és un ascensor de pujada i baixada. És el llibre favorit d’un metge llagosterenc, amic entrenyable, artista quasi surreal, escriptor-poeta galàctic; un pintor art brut que està en el museu d’art brut de Lausanne; de fet, no hi és ell però hi ha Heinrich Anton Müller, que fa obres calcades a les seves o Pascual a les de Müller. No es coneixien però els he presentat a través d’un catàleg, ja que en Müller ja se’ns va morir. Un Museu d’Art Brut on també hi havia representat un català, l’agullanenc Joaquim Vicens Gironella -que investigava amb el suro i que també el trobem en el museu del suro de palafrugell. Un museu que vaig visitar gràcies al guiatge de l’artista-collage Antoni Agustí que viu en una rectoria i no ressa a Déu sinó a l’absolut. Serà místic. Mentrestant en Pascual puja i baixa de la muntanya màgica i m’ho va explicant. Salut i gràcies Pompeu, nom de filòleg de ciutat romana.