Aquest poema servia d’enriquiment del catàleg Sense fi de l’artista blanenca Mayte Vieta, editat per la Fundació Vila Casas de Catalunya amb seus a Barcelona, Torroella de Montgrí i Palafrugell.

El Sol és blau i es pon/ i s’esquinça el capvespre.// Te’n vas/ i perduren les ombres.// La pell del temps,/ els límits,/ el vell tapís del món/ es desdibuixa,/ se’n desfan els perfils/ i l’aire és una xarxa.// Saps que t’encalça/ un gest que desconeixes,/ ones de fang.//T’acull la terra,/ ets terra.// Traces el pas,/ fuges del buit, del fred,/ avança el cos,/ atenys la solitud.