“Hi ha gent que ocupa espai que potser no hauria d’ocupar i que respira aire que ens és escàs”. Aquesta màxima contundent va sorgir d’una conversa amb l’artista Arranz-Bravo, que parla clar i, potser per això, algunes vegades s’ha creat tants amics. La seva filosofia de vida és treballar i no parar de fer-ho, perquè hi disfruta i perquè sap que en el treball constant i rigurós hi ha l’energia necessària perquè tot rutlli. Prova d’això, la nova fundació que s’està gestant a l’Hospitalet de Llobregat, la segona ciutat de Catalunya. Així, sembla que les coses comencen a donar els seus fruits. Però tornant a la sentència d’aquest homenot, un híbrid entre bacon i picasso, tot venia d’una conversa anterior on comentava que els artistes sempre construeixen i que depèn de quins individus de la nostra societat l’únic que fan és destruir (dictadors, especuladors…). Espai i temps, com en una partida d’escacs, la vida i els escacs, com en la novel.la de Stefan Zweig.